El vol silenciós dels rapinyaires nocturns

Tots els ocells són uns éssers vius dignes d'admiració. Fins i tot espècies molt comunes presenten formidables adaptacions per poder volar, sobreviure en condicions molt dures o esquivar els depredadors, entre moltes altres. Però hi ha un grup d'ocells que, al meu parer, és el que atresora uns majors misteris. Em refereixo als rapinyaires nocturns.

Lògicament, el fet que surtin de nit, amb la lluna, homes llop i criatures misterioses, contribueix a dotar-los d'una aureola de misteri molt especial. Durant molts anys es va especular amb el fet que poguessin tenir algun supersentit que els permetés veure en la plena foscor perquè realment sembla impossible que aquests animals puguin sobreviure en la foscor gairebé total. De fet, no és només sobreviure: és caçar, volar, fer niu, aparellar-se. Es van fer dotzenes d'experiments per veure com s'ho feien, per acabar concloent que tenen els mateixos sentits que nosaltres però potenciats a uns nivells que ens costa imaginar.

Els seus ulls capten molt millor la llum que els animals diürns, amb una alta densitat de bastons a la retina que els permeten veure relativament bé en condicions de penombra; això sí, mai en la foscor total. Curiosament, es van necessitar bastants experiments per arribar a aquesta conclusió perquè molt sovint els subjectes de l'experiment resolien bé caçar un ratolí en plena foscor o les altres proves a les que els investigadors els sotmetien.Allò que provocava els errors en els experiments era que els rapinyaires nocturns són capaços de caçar d'oïda en la plena foscor. Les seves orelles (que no tenen res a veure amb les plomes tipus banyetes que tenen algunes espècies) estan en una posició assimètrica en el crani, de forma que es maximitzi la diferència de temps i intensitat amb la que arriba un so a les dues oïdes. La diferència en microsegons d'arribada del so a una orella o altra permet al cervell calcular la posició exacta de la font del so. 

Les oïdes dels rapinyaires nocturns són assimètriques respecte el cap per maximitzar la diferència de temps i intensitat d'arriada del so. Imatge: Science Blogs

 Si no et queda clar com el cervell calcula això, diga-li a algú que piqui de mans darrere teu, desplaçat cap a la dreta o l'esquerra. Veuràs que et gires cap al costat correcte. El teu cervell està fent el mateix càlcul que el d'una òliba; el so haurà arribat mol lleugerament abans a un oïda i amb una intensitat lleugerament més alta i el teu cervell haurà estat capaç d'interpretar aquesta discrepància. La diferència entre una òliba i nosaltres és que la precisió amb la que l'òliba calcular el punt on s'ha produït el soroll és molt més precisa que la nostra.

A l'àrtic molts rapinyaires nocturns cacen de dia però igualment les seves preses no estan visibles. Molts d'aquests rapinyaires cacen rosegadors que viuen sota la neu durant l'hivern, possiblement creient-se immunes als depredadors. Però determinades espècies de rapinyaires nocturns de l'àrtic poden arribar a escoltar els rosegadors sota la neu i trobar amb precisió la seva localització. Aquest vídeo de la BBC explica molt gràficament això que estem dient: https://www.youtube.com/watch?v=yps7pgq1TAk

Hi ha un detall del vídeo molt interessant quan explica que el vol del rapinyaire és completament silenciós. Les plomes de l'animal tenen uns serrells que trenquen les turbulències que provoquen soroll quan un ocell vola. Aquests serrells fan que el vol sigui molt més silenciós que el de qualsevol altre ocells. Sempre recordaré que quan començava a anellar ens vam trobar que havíem capturat una òliba a primera hora del matí. Després de l'emoció d'anellar aquest magnífic ocell per primer cop, allò que més ens va impressionar a l'amic Ferran Latre i un servidor és que quan la vam alliberar en lloc de sentir el característic "flap-flap...", l'ocell va sortir volant sense fer el més mínim soroll. Sota la tènue llum de la matinada, el moment es podria qualificar de màgic.

Com sempre, en ciència ens preguntem el per què de les coses. Per què els rapinyaires nocturns tenen un vol tan silenciós? La primera resposta que ens ve al cap, lògicament, és que el soroll posaria en alerta la presa. Malgrat que això és, sens dubte, un avantatge, sembla que el motiu principal del vol silenciós dels rapinyaires és no interferir en la seva pròpia capacitat d'escoltar la presa. Mentre volen han de seguir escoltant el soroll que pugui fer el ratolí de torn, que segurament s'estarà movent i desplaçant-se respecte el primer lloc on ha estat localitzat. Si el vol fes soroll, interferiria amb l'audició del depredador i li dificultaria molt la localització precisa de la presa. El rapinyaire va en tot moment "enfocat" a la font del soroll mentre fa el seu vol d'atac.

Malgrat que sapiguem d'aquesta gran capacitat d'utilitzar el so per caçar i sobreviure, francament se'm fa molt difícil imaginar-me com deu buscar-se la vida un gamarús en la foscor dels boscos. I per cert, el meu rapi nocturn preferit és el xot. És tan mono...

Bon birding!