Nius: no puc esperar! (1)

Tots els fenòmens que envolten la biologia de les aus em semblen fascinants, començant per la migració (com s'orienten, com decideixen emprendre el viatge, etc., etc.) però hi ha un aspecte dels ocells que quan l'estudies realment sembla que entris en la vida més íntima dels ocells. Em refereixo a l'observació del comportament dels ocells al niu. En època de cria val la pena prendre's un temps per trobar el niu d'un ocell si veiem algun indici de cria, esperar pacientment, intentar localitzar el niu i observar detingudament com interaccionen mascle i femella, adults amb pollets, com fan fora predadors, com esquiven mirades indiscretes (l'observador mateix).

És molt interessant veure com la confiada mallerenga  o el despistat tallarol capnegre de cop es tornen discrets, tímids i adopten una actitud vigilant en el moment en que senten que el seu niu pot ser descobert. Encara que els ocells no tenen uns músculs facials que puguin expressar sentiments, com els simis, humans o fins i tot cànids, quan un ocell vol ser discret en les immediacions del niu, sembla que li canviï la cara. Els moviments es tornen subrepticis, s'exposa poc a la vista i moltes vegades entrarà i sortirà del niu però no anant directament sinó passant per darrere d'arbustos o altra cobertura. Si ens quedem observant, escoltarem sons i reclams que no coneixíem per l'espècie. En el canvi de guàrdia per covar (si coven tots dos sexes) o si el mascle peixa la femella o quan els polls pidolen menjar escoltarem reclams molt diferents dels clàssics reclams de contacte comuns de l'espècie.

En les interaccions també veurem comportaments que no són habituals. En petits ocells veurem que en les interaccions entre els dos sexes, prèviament a una còpula o en els relleus al niu, els dos ocells fan vibrar les ales d'una forma molt característica, tot produint una tremolor que denota una excitació que no és habitual. Aixecar la cua en vertical, ensenyar la gola i altres comportaments ens donaran una imatge d'un rossinyol o una mallerenga que no haurem vist anteriorment.

Vagi per endavant que quan observem nius estem penetrant en un dels moments més crítics del cicle biològic de les aus i, per tant, tota precaució és poca. També haig de dir que quan saps com fer-ho, mai (i vull dir MAI) no es malmetrà un niu per culpa teva però, com tot, requereix un cert aprenentatge que només es pot adquirir si aguditzem els nostres sentits per saber interpretar què ens està dient l'ocell amb el seu llenguatge corporal i els seus sons. Per tant, quan observem nius cal saber interpretar més que mai allò que estem veient, una habilitat que en el birding d'avui en dia tinc la sensació que no es conrea gaire.

Com trobar nius de forma eficaç i segura?

Voldria donar uns consells sobre com trobar el niu a ocells de tal manera que sigueu capaços de gaudir d'aquesta fase del cicle biològic de les aus. Prenent com a base un ocell passeriforme cantor clàssic (tallarol, mosquiter, rossinyol, merla, pit roig, mallerenga...) i deixant de banda rapinyaires, aus aquàtiques, nocturnes i altres, la tècnica per localitzar un niu d'un ocell serà força diferent segons l'estatge de nidificació en el que es trobi el niu.

Mascle cantant
Oblideu-vos dels mascles cantant. No us portaran al niu i poden passar-se hores cantant sense fer res més, us avorrireu i abandonareu frustrats. A més, en mols ocells hi ha una superpoblació de mascles desaparellats que es passen tota l'època de cria intentant atraure una femella sense èxit (pobres!), així que aquests no us indicaran cap niu.

Busqueu la femella
Les femelles són la clau. No les sentireu cantar, òbviament, no seran molt visibles però sentireu el seu reclam (conegut o desconegut) interaccionant amb el mascle des d'una zona discreta. Seguiu-la i ella sí que us pot donar alguna clau de per on van els trets i en quin estatge de nidificació es troba aquella parella.

Niu en construcció
Quan un pit roig, per exemple, construeix el niu, anirà fent viatges del lloc on agafa el material fins el lloc on hagi fet el niu. Generalment, el pit roig el fa a ras de terra, encaixat en la base d'unes herbes, entre el tronc i la fullaraca i rarament el farà en un lloc elevat, com una lleixa d'una finestra. En els viatges portant material veurem l'ocell anar i venir però només ho farà si no sent que el seu amagatall pot ser descobert, així que si ens apropem massa, senzillament, no ens hi portarà. Si veiem el pit roig amb unes branques o fulles seques (inici de la construcció) o unes fulles de molsa (finalització de la construcció) però l'ocell es queda mirant-nos, nerviós, indecís, se'n va, torna, se'n va, sembla que torna, o deixa caure el material del bec, vol dir que estem massa aprop. Hem traspassat la barrera del què l'animal considera segur. Lògicament, nosaltres no sabem on és el niu, per tant, pot ser senzillament que estigui als nostres peus, al costat mateix del camí.

Tècnica: enretirem-nos 5-10 metres, segons com ho veiem. Observarem, gairebé segur, que l'ocell es relaxa, els seus intents per apropar-se a un lloc determinat seran més decidits i, si tot i així no es decideix, tornem-nos a enretirar uns metres més. Observem amb els prismàtics on entra l'ocell i -molt important!- sense enretirar els prismàtics quedem-nos observant per on surt i -un altre cop molt important!- també sense enretirar els prismàtics prenem referències al voltant (un arbre, una pedra, el camí) perquè en el moment que ens traiem els prismàtics dels ulls haurem perdut completament l'orientació i no sabrem on érem. Avancem poc a poc, mirant alternativament amb prismàtics i a ull nu, fins que arribem on creiem que estava entrant l'ocell i sense remenar la vegetació, molt suaument, localitzem l'entrada del niu. Si no el trobem, fotem el camp i emprenem una digna retirada. Ja tornarem a passar en un altre moment en que l'ocell tingui més ganes de mostrar-nos els seus secrets. La seva seguretat és el primer.

No deixem traces
Segons com siguin els voltants del niu, per exemple molt herbacis, pot ser que hàgim deixat marcat un camí directe cap al niu on només hi falti un senyal intermitent de neó que assenyali "PREDADORS: NIU DE PIT ROIG AQUÍ!". En aquest cas convé fer unes voltes en zig zag desdibuixant el camí i repartint l'olor que una guineu trobarà immediatament entre una àrea molt més ampla. Una època en la que vaig buscar molts nius de mosquiter pàl·lid, que també fan el niu a terra, em donava molt bon resultat desdibuixar aquestes pistes visuals i olfactives, voltant per tots els arbres del costat fins a 10 m de distància, de fet, en algun lloc "fals" hi conduïa totes les pistes (que llest que sóc, eh?).

Niu amb ous
És el moment del cicle biològic en que és més difícil trobar el niu. No hi ha activitat. No hi ha moviments d'anada i vinguda i només tindrem l'adult (generalment la femella però no sempre) immòbil covant els ous durant tot el dia. Ocasionalment, el mascle li portarà menjar o la femella marxarà discretament a alimentar-se per si sola. En tots dos casos, serà molta casualitat que en aquell moment nosaltres passem per allí i puguem testimoniar aquest comportament, a menys que ja tinguéssim el niu localitzat o tinguéssim indicis a partir d'una visita anterior. 


Niu de cuereta blanca en un sobreeixidor d'una piscina just en el moment en que eclosionen els ous. Els pollets neixen cecs, despullats i són incapaços de controlar la temperatura corporal, per tant, necessitaran que els adults els donin escalfor, com si els estiguessin covant, durant uns quants dies.
La millor forma de trobar nius amb ous és donar una oportunitat a l'atzar. Caminem fora del camí, voltem entre els arbres, arbustos, anem discretament tocant els matolls i mantinguem-nos amatents a si surt alguna cosa volant. Com que generalment el niu estarà encaixonat entre vegetació, encara que sigui al terra, no hi haurà perill de trepitjar res inadvertidament. I en el moment en que sentim "flap, flap, flap" o "brrr, brrr, brrr" és a dir, un soroll d'ales, ens quedem congelats i intentem donar una ullada al lloc d'on creiem que ha sortit l'ocell, a més de donar una ullada al propi ocell per identificar l'espècie, intentant no quedar-te estràbic en fer aquest joc d'ulls. I aquí Warning! Alerta roja!, mirem d'on ha sortit l'ocell amb molta cura. La closca dels ous dels ocells petits és molt fina i un petit toc massa groller la pot trencar amb facilitat. Intentem seguir el lloc d'on ha vingut el batec d'ales, apartem moooolt suaument les branques i fulles i mirem de trobar el niu.

Com sempre, quan saps com fer-ho, no hi ha problema amb separar suaument els impediments visuals per poder comptar els ous. Fa anys, els agafàvem i amb un peu de rei els mesuràvem perquè se sabia tan poc que qualsevol informació era bona. Actualment això no té cap utilitat. Apartem suaument la vegetació, comptem els ous i no els toquem, encara que puc constatar que si els toques els adults no "avorreixen" el niu com diuen algunes llegendes populars. Però aquesta és la fase en la que els ocells són més proclius a abandonar el niu si se'ls molesta. Quan tinguin polls el seu instint maternal els farà ser molt més atrevits i tolerants amb les molèsties però quan tenen ous abandonaran el niu si tenen la sensació que han estat descoberts (els va la vida, el depredador pot tornar quan l'adult estigui covant i cruspir-se'l!). A més, amb la facilitat que tenen per tornar a construir un niu i fer una posta completa, no els ve d'aquí.

Aquí és clau que el procés hagi durat molt poc. Uns pocs minuts com a màxim, millor menys d'un minut, de fet. Fins i tot, dissimulant, no semblant que estiguis mirant el niu i quan acabis, te'n vas uns metres, mires un arbre, fas alguna maniobra de distracció, busques bolets i te'n vas discretament. No ho dic en conya. Els ocells estan acostumats a que els espantin quan estan covant (passa gent, gossos, vaques,etc.) així que la molèstia d'espantar-los no és cap inconvenient però és molt important que l'animal tingui la sensació que només era algú altre que passava per allí i que no anava per ell. Recordeu: temps breu i dissimular.

I com que m'estic enrotllant com una persiana i veig que apenes he escrit la meitat de les coses que volia posar, aquí us deixo i en pocs dies faré una segona part d'aquest post parlant de més coses sobre les tècniques de trobar nius amb seguretat, especialment en nius en polls i amb notes sobre algunes de les meves espècies preferides. Ah... els sibocs i enganyapastors són la bomba...

Bon birding!

Comentaris

  1. Bé, es nota que ja estem treballant un cop més per a l'Atles ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el Projecte Nius, que és important i l'hem de revitalitzar!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars