El vol del facó pelegrí, encara en estudi

En el curs d'Introducció a l'Ornitologia explico la dinàmica de vol dels ocells: per què l'ala dels ocells té una forma concreta, per què les primàries són asimètriques mentre que les secundàries són més simètriques, amb el raquis en posició central; tot això, òbviament amb les limitacions dels coneixements de física que té un servidor.

En aquest capítol acostumo a comentar que encara no es coneix bé com dimonis volen molts ocells, de fet, en alguns encara falta molt per saber-ho, com el cas dels colibrís. En altres més coneguts, com les aus marines o els picats del falcó pelegrí, encara ara van apareixent articles que aclareixen dubtes o acaben d'explicar coses que no s'entenien.

Just això és el que fa un recent article aparegut a PLoS ONE que analitza les forces que intervenen en el vol en picat del falcó pelegrí, que pot arribar als 320 Kms/h. L'article, escrit per un equip multidisciplinar de físics, zoòlegs i veterinaris, està molt centrat en l'aspecte físic i en la metodologia per fer el test més que en aspectes que ens poden interessar als birders (de fet, en alguns moments és desesperant veure que els importa tant un falcó com una libèl·lula).

Malgrat això i la feina que suposa per un servidor desxifrar un article on tot són fórmules d'aerodinàmica bastant avorrida, l'article té alguns punts interessants.

D'entrada, el complicat muntatge que han de fer per poder estudiar el vol de l'ocell ja té el seu interès. Els investigadors feien llençar-se en picat un falcó pelegrí de cetreria des del mur d'una presa de 60m d'alçada sobre un esquer. Amb dues càmeres d'altíssima velocitat (càmera ultra-lenta) filmaven el picat del falcó en 3D.

La finalitat de la filmació era construir un model tridimensional del falcó amb la forma exacta del cos amb una precisió de 1 mm, és a dir, convertir el falcó real en un model tridimensional de mida real, primer en l'ordinador i després en un model físic.

El model físic el van posar en un túnel de vent amb sensors que mesuraven exactament totes les forces que intervenen en el picat.

                                       

I, zaas, ja està! Ja tenim el falcó al laboratori! A partir d'aquí és on es fan totes les proves de forces que intervenen en el picat. Donada la poca alçada de la presa (60 m) en comparació a les alçades reals a les que es pot llençar un falcó en picat, l'animal va arribar a velocitats "només" de 80 kms/h.

Desxifrant entre el maremàgnum de fórmules, hi ha unes coses que poden interessar al birder lector d'aquest blog:

1.- La velocitat que assoleix un falcó en picat no és una caiguda lliure sense més, com si caigués una pedra. La forma en què col·loca les ales en cada moment de la trajectòria és fonamental.

2.- En un moment donat del picat, l'animal assoleix una acceleració 1,2 vegades l'acceleració per la gravetat, és a dir, es propulsa encara més que si fos per caiguda lliure i això ho aconsegueix per la forma en què disposa les ales i l'angle d'atac de les plomes individuals.

3.- Les terciàries, tocant el dors de l'ocell, juguen un paper important per canalitzar el flux d'aire que ve de l'esquerra i de la dreta, evitant una divisió no desitjada del flux d'aire.

Aquest últim descobriment és l'aportació més important d'aquest article sobre el que es coneixia abans del vol en picat del falcó, així que, com deia al principi d'aquesta entrada: encara anem coneixent coses que no sabíem del vol dels ocells. I el que queda....

Bon birding!

Referència:
Ponitz B, Schmitz A, Fischer D, Bleckmann H, Brücker C (2014) Diving-Flight Aerodynamics of a Peregrine Falcon (Falco peregrinus). PLoS ONE 9(2):
e86506. doi:10.1371/journal.pone.0086506




 una