Piping Plovers a l'hivern

Una de les limícoles que està en major perill d'extinció és el Piping Plover (Charadrius melodus), que en català en podríem dir corriol xiulador, però reconec que això de Piping em fa gràcia i no he pogut evitar fer referència al seu nom en anglès, òbviament onomatopèic (el bitxo fa un reclam tipus: piip piip...).

Corriol xiulador (Charadrius melodus) Font: vikipedia.

Però el que vull comentar aquí és el cas curiós del desconeixement que hi havia d'aquesta espècie fins fa molt poc. Cria bàsicament en tres punts de Nord-amèrica, a l'est dels Estats Units, amb una població de només 6.000-8.000 exemplars, cosa que és molt poc per un ocell d'aquestes característiques. Un huracà o una tempesta d'aquelles que a vegades veiem a les notícies podria significar un cop mortal per l'espècie i la concentració en tres punts el fa vulnerable a que en qualsevol d'ells hi pugui haver plans de construir-hi infraestructures del tipus que sigui (ja sabem, el progrés...).

Malgrat que la comunitat científica havia estudiat aquests ocells en profunditat en les seves zones de cria, probablement millor que la immensa majoria d'espècies d'ocells de Nord-Amèrica, hi havia un petit problema: ningú no sabia on dimonis els corriols xiuladors se n'anaven a passar l'hivern. Com en l'època d'Aristòtil (que es pensava que les orenetes hivernaven sota el fang) hi havia un gran misteri a resoldre sobre la migració de les aus.

Durant dècades s'havia fet una cerca de la zona on se suposava que aquest ocell havia d'hivernar, les Bahames, però això tenia un problema. Hi ha unes 700 illes i més 2.000 cayos (petites illes o esculls de corall, sorra i roca) a les Bahames i, segons diu Sue Haig, autoritat mundial en el corriol xiulador "era literalment com buscar una agulla en un paller". Aquesta investigadora es va recórrer tots els museus del món on hi havia pells del corriol, revisant tots els censos d'ocells i buscant qualsevol pista que la portés a la zona d'hivernada de l'ocell. Res de res, fins que membres de la National Audubon Society van tenir indicis de la presència de l'espècie als Joulter Cays i Andros Island, a les Bahames.

A partir d'aquí, Sue Haig i la National Audubon Society (amb quantiosos fons del govern dels USA) han pogut delimitar la zona d'hivernada d'una bona part de la població del corriol xiulador.

Misteri resolt! Aquesta és la bona notícia. La mala notícia és que es tracta d'un àrea relativament restringida, encara més que les seves àrees de nidificació, així que l'huracà, el desenvolupament d'infraestructures o l'activitat destructiva de torn és encara més perillosa a les zones d'hivernada que a les de nidificació. En realitat, el corriol xiulador passa gairebé 10 mesos a les Bahames i fa un viatge flash a les zones de nidificació al nord per criar i tornar.