Ves al contingut principal

Entrades

Destacats

Un emissor en una libèl·lula?

Si el danès Hans Christian Cornelius Mortensen, considerat el pare de l'anellament científic, aixequés el cap, es quedaria petrificat de com ha evolucionat la seva idea inicial de posar una plaqueta de metall amb un número única a la pota d'un ocell. Avui en dia, emissors de diferents tipus, gelocalitzadors i GPSs proporcionen un nivell de detall en la informació sobre la migració dels ocells que Mortensen no podia haver imaginat.
Els que hem viscut la proliferació del més sofisticat d'aquests aparells, el GPS, hem pogut constatar com la mida dels aparells que es posaven als animals ha anat reduint-se progressivament. Talment com ha passat amb altres aparells electrònics d'ús comú, com mòbils i ordinadors, els GPSs per marcatge d'ocells inicialment eren tan grossos i pesats que només es podien posar a ocells de grans dimensions, com cigonyes o grans rapinyaires. Lògicament, el pes de l'aparell no ha de suposar un problema per l'ocell que el transporti i els …

Entrades més recents

Kilian Jornet vs. Oca de l'Índia

Els ocells del món en català

Dies de mussols banyuts

Provant una joguina llaminera: el Swarovski BTX

La tórtora turca, que ja és catalana

Prepara't per als ocells estivals

Pulveritzar un récord