CERCA AL BLOG D'ABEL jULIEN

diumenge, 19 de març de 2017

Pulveritzar un récord

Malgrat que no sóc lister, ni bimbero, ni twitcher i que només persegueixo rareses ocasionalment (si l'ocell és especialment cool o si està prou a prop de casa com perquè semblis tonto si no hi vas, per exemple) sempre he sentit un gran respecte i admiració per aquells que tenen la perseverància de fer un Big Year. Començar a mirar ocells a les 0h de l'1 de gener i acabar a les 23:59h del 31 de desembre sense pausa, sense treva, sense temps per relaxar-se és una cosa que mereix la meva màxima admiració. El fons de pantalla del meu ordinador ha estat molt de temps la frase de Winston Churchill "Never, never, never give up" (Mai, mai, mai no abandonis) perquè sempre he pensat que la perseverància és la clau per assolir els teus objectius.

Doncs bé, els qui fan Big Years estan fets d'aquesta fusta que et permet arribar a l'èxit. I això és vàlid tant per als qui baten récords com per als qui no, perquè el sol fet de sortir a pardalejar amb aquesta insistència ja és guanyar.

Ara bé, el cas de l'holandès Arjan Dwarshuis ja és entrar en la dimensió desconeguda. El 2015 un ornitòleg americà, Noah Strycker, va impressionar tothom amb un Big Year en què va batre el rècord d'ocells del món vistos en un any amb la impressionant xifra de 6.042 espècies. Això és una autèntica barbaritat! Implica recórrer tot el món, cada dia, cada hora, cada minut durant 365 dies. I quan tots estaven flipant amb el rècord de Strycker, arriba Arjan Dwarshuis. 

Dwarshuis el pulveritza-records... Realment fa cara de feliç (Font: blog de Arjan Dwarshuis).
Dwarhuis va anunciar a finals de 2015 això "El 2016 intentaré arribar al màxim en birding global, batre el rècord mundial de l'ornitologia, cosa que vol dir observar més de 6.000 espècies en un any! Com el meu predecessor Noah Strycker, comptaré els ocells que només escolti però diferenciaré entre els que només hagin estat escoltats i els que hagi vist per assegurar-me que la meva llista és comparable." Per si tot això fos poc, l'holandès es va marcar la fita d'aconseguir recaptar 100.000€ per al projecte de BirdLife Preventing Extinctions, un programa que aplica una nova metodologia, innovadora i efectiva, per protegir les espècies en perill d'extinció.

Total, que el noi (és força jove) s'hi posa de ple, resulta que comença a veure espècies com una autèntica màquina i el 10 de novembre el tio ja havia batut la xifra impressionant de 6.042 espècies de Strycker. Gairebé dos mesos abans de tancar l'any! En realitat, Dwarshuis en portava 6.119 en aquesta data però estava fent servir una llista global que conté més espècies que la de Strycker i comparant amb la d'aquest últim va ser en aquesta xifra en la que el va superar. Però Dwarshuis és insaciable. No en té prou a batre el rècord mundial: el seu nou objectiu és assolir les 7.000 espècies en un any... Diu "No sé fins on arribaré però 7.000 és possible. Si no apuntes alt, no arribaràs alt." Ostres! Moral no li'n falta!

Aquesta nova fita potser intentarà arribar-hi l'any vinent, de moment, el 2017 s'ho pren més tranquil·lament per poder veure la nòvia, la família, cuinar (el seu altre hobby) i beure cervesa (no sé quanta en beu però en les entrevistes no para de parlar de cerveses). "He fet el que m'agrada més: veure ocells espectaculars en llocs espectaculars. O sigui que sí, encara estic molt motivat. M'encanta!".

A més, va mantenir un blog en el que explicava tot el que havia fet absolutament cada dia. Les peripècies que passa són increïbles. Ho podeu veure aquí: https://www.dutchbirding.nl/arjansbiggestyear/1363/december_25_-_31_japan_taiwan_vietnam Al blog explica que del 29 de juny al 3 de juliol va estar a Espanya, cercant els endemismes del sud-oest de la Península Ibèrica, on va veure entre molts altres, àguila imperial ibèrica i garsa blava. No deixa de ser curiós que se li escapés el siboc, una espècie facilíssima en aquelles contrades. És el que té això de l'ornitologia: els ocells són completament imprevisibles! També esmenta la temperatura de 38ºC a la que havia de pardalejar. Home, és el que té anar a principis de juliol a Andalusia i Extremadura.

Els col·legues d'Extremadura, amb qui es va posar morat a menjar pinxos, truita de patates i vi. Segur que encara va mirar al cel i va fer alguna espècie nova... (Font: blog d'Arjan Dwarshuis)

De moment, ha quedat lluny del seu objectiu de recaptar 100.000€ per al programa de BirdLife. En va aconseguir 15.000 durant el seu periple, majoritàriament provinents d'Holanda i de la regió flamenca de Bèlgica però després, quan la seva fama ja ha transcendit internacionalment, ha aconseguit duplicar aquesta xifra. 30.000€ encara està lluny de l'objectiu final però veient la determinació del fiera aquest, estic segur que hi arribarà quan comenci el seu Big Year encaminat a veure 7.000 espècies d'ocells en un any.

Com ja he dit, no em veureu mai fent un Big Year. No tinc la paciència, motivació i perseverància per fer-lo però la meva admiració és màxima per tots els que s'hi posin, batin rècords o no.

Però hi ha una cosa que heu de saber... ATENCIÓ, PRIMÍCIA EN AQUEST VÍDEO:


Bon Birding! 

dilluns, 13 de març de 2017

D'on vénen les cotorres?

Els ocells exòtics proliferen cada vegada més al nostre país, especialment a les zones urbanes i encara més a la ciutat de Barcelona, que ha estat el punt de partida de colonització del territori per part de moltes espècies d'ocells, sobre tot de psitàcids (cotorres i lloros).

Actualment tenim un bon grapat d'ocells amb aquestes característiques, des de les sorolloses cotorretes de pit gris al rossinyol del Japó, passant per una varietat llarga de lloros (aratingues migrada, de cara roja i cap blau, lloro del senegal, agapornis i altres) i els becs de corrall senegalès i cuanegre. De forma recurrent, va apareixent noves i sorprenents espècies a la llista d'ocells escapats. La majoria, afortunadament, no passen d'alguna observació aïllada però està clar que les espècies que ja han aconseguit establir nuclis poblacionals estables estan aquí per quedar-se.

Els efectes que puguin tenir els ocells exòtics sobre la fauna nativa existent són molt difícils de precisar, excepte en alguns pocs casos en els que es vegi que usurpen llocs de nidificació a altres ocells o si depreden sobre ells però no sol ser el cas que hi hagi evidències clares. Tanmateix, les xarxes ecològiques són molt subtils i el mal que puguin estar causant als ocells autòctons ens pot passar completament desaperecebut si no hi ha algun estudi concret que ho investigui. Sobre els mecanismes colonització de les espècies exòtiques hi ha un excel·lent article de Miquel Vall-llosera a la Revista Catana d'Ornitologia (2015, vol. 31) titulat "Avian invasions: from basic to applied research" que val la pena llegir. És llarg i una mica dur si no estàs acostumat a llegir articles científics però explica coses realment interessants.


Òbviament aquest ocells són escapats de captivitat però d'on vénen? Doncs bé, anava a recollir comentaris i informació de col·legues, més amb la finalitat de documentar les llegendes urbanes existents que no pas dilucidar quina és la realitat. I, pam!, resulta que em trobo amb un article treballadíssim de Xavier Ferrer a la revista del Zoo de Barcelona (n. 3/2016) que resulta que analitza amb molt detall l'origen de les cotorretes de pit gris a Barcelona. Amb permís de l'autor faig aquí un extens extracte de l'article que, per mi, no té desperdici:

"La primera publicació sobre la cotorra de pit gris a Barcelona [...]  indica l'observació de dos exemplars atalaiats a unes palmeres datileres veïnes a l'aviari del Zoològic el 1975. El 1976 o 1977 dos tècnics del Zoo [...], baixaren d'una palmera del cementiri el primer niu silvestre conegut a la ciutat (S. Filella com. pers.) i el 1981 ja hi havia diversos nius i una vintena d'exemplars silvestres prop del Zoo [...]. Com es veurà més endavant
[...] els lloros lliures a Barcelona hi són almenys des de la dècada dels seixanta del S. XX.

A l'inici l'increment de la població silvestre de la cotorra de pit gris fou suau durant els anys setanta i vuitanta, pujant sobtadament als inicis dels anys noranta, moment en què la  seva existència en llibertat comença a ser percebuda per la ciutadania [...].

Està més o menys estesa entre la ciutadania la llegenda urbana que l'origen de les cotorres silvestres a Barcelona, s'originaren en voluntaris o involuntaris escapaments del Zoo de Barcelona. Possiblement part de l'origen d'aquesta llegenda rau en una notícia de premsa que atribuïa a escapaments o alliberaments fets pel Zoo de Barcelona, la colonització de la ciutat de Sabadell per part de cotorres de pit gris silvestres. [...] una cosa és segura, i és que el Zoo de Barcelona no fou la font dels lloros assilvestrats. En efecte, a la història de la col·lecció del Zoo solament hi va haver dos exemplars de cotorres de pit gris que mai arribaren a reproduir-se, a més de no haver-hi hagut mai cap interès tècnic per augmentar la col·lecció (L. Colom com. pers.). Per altra banda aquesta cotorra no estava en perill d'extinció ni inclosa en el conveni CITES [...], signat el 1973. Per tant, en els anys seixanta i vuitanta aquesta cotorra era un lloro barat i sense restriccions d'importació per la qual cosa s'importava massivament. Amb gran diferència era l'espècie de lloro més habitual a les botigues. Com que no calien permisos especials d'importació tampoc es produïren decomisos a la Duana i en conseqüència tampoc l'origen rau en escapaments de gàbies de decomisos duaners.

Molt probablement la població urbana prové d'exemplars engabiats per particulars i alliberats involuntàriament o voluntària. [...] Al ser un lloro molt habitual a les llars, els escapaments segur que foren múltiples. Per exemple a Sant Just Desvern, entre 1977 i 1979 vaig trobar una cotorra de pit gris silvestre que vaig capturar simplement posant a la terrassa una gàbia de lloros amb menjar dins i la porta oberta. La cotorra va entrar ràpidament a la gàbia per menjar, demostrant amb aquest comportament que era un exemplar que coneixia bé les gàbies. 

Niu de cotorretes de pit gris en una torre elèctrica essent retirat per operaris. Font: ENDESA.
En una revisió d'anuncis de particulars sobre escapaments de lloros a la premsa barcelonina des del 1960 a 1975 en una primera ràpida aproximació vaig trobar 17 casos presents als barris de Sarrià, Sant Gervasi, la dreta i l'esquerra de l'Eixample, Gràcia, El Raval, El Gòtic i Sants. La major part dels anuncis eren descripcions genèriques tal com "cotorra o cotorrita verde" (anys 1961, 1963, 1966, 1972), "lorito verde" (1963, 1968) o un altre del 21 d'agost de 1969, on deia: "Perdida cotorra extraviada el día 19, solo chilla". Altres anuncis precisaven més [...] "Perdido lorito de color verde con vientre gris en alrededores de Vía Augusta con plaza Molina el 25 de mayo de 1968" [...]. Els anuncis ens indiquen que els escapaments de gàbies de particulars eren presents a molts barris i anuncis i observacions confirmen que a la ciutat ja les cotorres silvestres s'havien establert des d'almenys mitjans dels anys seixanta. [...]

Finalment podem concloure que la presència de cotorres a la ciutat de Barcelona no està relacionada amb el Zoo però sí que a la Ciutadella s'acumula una gran varietat i abundància de lloros. Aquesta agregació s'explicaria en part per l'antiguitat de l'arbrat i l'aliment de les instal·lacions però principalment per l'efecte crida ja que la cridòria de lloros i altres ocells de la col·lecció zoològica és una potent atracció per a ocells socials com les cotorres silvestres."

Xavier Ferrer pertany al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i l'Institut per a la Recerca de la Biodiversitat de la UB. Ha investigat i documentat cites històriques d'ocells a les nostres contrades que podeu veure en diferents publicacions, entre ells la Revista Catalana d'Ornitologia de l'ICO.

En definitiva, aquí teniu reproduït un article curradíssim que aclara bastant (per mi, completament) l'origen de les cotorres barcelonines, que després han colonitzat tot el país.

Bon birding!